Tristán Pérez-Martín
L’animal a l’esquena respon a la necessitat dels seus iniciadors María Muñoz i Pep Ramis, directors artístics de Mal Pelo, d’obrir una estructura de companyia de dansa a una estructura de xarxa basada en l’intercanvi amb altres artistes i creadors.
A l’any 1997 inicien la restauració i construcció dels espais del Mas Espolla, que serà la seu del projecte, definint els punts de partida del centre de creació i recerca. Del 2001 al 2010, codirigeixen –juntament- amb Toni Cots el projecte artístic. Des de el 2011 Maria Muñoz i Pep Ramis dirigeixen L’animal a l’esquena amb la col·laboració d’un equip d’assessors artístics.
El nom “L’animal a l’esquena” fa al·lusió a la imatge d’un animal carregat sobre l’esquena, sobre una columna que és l’eix central del cos i del moviment. És una imatge que evoca també una certa condició de fragilitat i de qüestionament del lloc i expressió del cos.
L’objectiu principal de L’animal a l’esquena és instaurar els vincles i les connexions entre creadors, pensadors i públic de manera que el centre es pugui convertir en un “lloc compartit” dins d’un marc d’investigació de la pràctica artística basada en el cos. Un marc d’investigació entès com un procés acumulatiu, de contextualització i reflexió, de formació i d’intercanvi.
L’animal a l’esquena vol reflectir la necessitat actual de la pràctica contemporània de les arts de definir un marc crític mitjançant la presència de diferents veus i visions, amb la finalitat de buscar un canvi de valors en relació amb la visualitat, la textualitat, la identitat i la corporalitat. L’animal a l’esquena constituït com a “refugi temporal” en el que la diversitat sigui reconeguda i acceptada.
L’animal a l’esquena responde a la necesidad de sus iniciadores María Muñoz i Pep Ramis, directores artísticos de Mal Pelo, de abrir una estructura de compañía de danza a una estructura de red basada en el intercambio con otros artistas y creadores.
En el año 1997 inician la restauración y construcción de los espacios del Mas Espolla, que será la sede del proyecto, definiendo los puntos de partida del centro de creación e investigación. Del 2001 al 2010, codirigen –juntamente- con Toni Cots el proyecto artístico. Desde el 2011 Maria Muñoz i Pep Ramis dirigen L’animal a l’esquena con la colaboración de un equipo de asesores artísticos.
El nombre “L’animal a l’esquena» (El animal a las espaldas) hace alusión a la imagen de un animal cargado sobre la espalda, sobre una columna que es el eje central del cuerpo y del movimiento. Es una imagen que evoca también cierta condición de fragilidad y de cuestionamiento del lugar y expresión del cuerpo.
El objetivo principal de L’animal a l’esquena es instaurar los vínculos y las conexiones entre creadores, pensadores y público de forma que el centro se pueda convertir en un “lugar compartido” dentro de un marco de investigación de la práctica artística basada en el cuerpo. Un marco de investigación entendido como un proceso acumulativo, de contextualización y reflexión, de formación y de intercambio.
L’animal a l’esquena quiere reflejar la necesidad actual de la práctica contemporánea de las artes de definir un marco crítico mediante la presencia de diferentes voces y visiones, con el fin de buscar un cambio de valores en relación con la visualidad, la textualidad, la identidad y la corporalidad. L’animal a l’esquena constituido como “refugio temporal” en el que la diversidad sea reconocida y aceptada.
L’animal a l’esquena responds to the need of its initiators María Muñoz and Pep Ramis, artistic directors of Mal Pelo, to open up a dance company structure to a network structure based on exchange with other artists and creators.
In 1997 they began the restoration and construction of the Mas Espolla spaces, which would be the headquarters of the project, defining the starting points of the creation and research centre. From 2001 to 2010, together with Toni Cots, they co-directed the artistic project. Since 2011 Maria Muñoz and Pep Ramis have directed L’animal a l’esquena with the collaboration of a team of artistic advisors.
The name «L’animal a l’esquena» (The animal on the back) alludes to the image of an animal carried on its back, on a column that is the central axis of the body and movement. It is an image that also evokes a certain condition of fragility and a questioning of the place and expression of the body.
The main objective of L’animal a l’esquena is to establish links and connections between creators, thinkers and the public so that the centre can become a «shared place» within a framework of research into artistic practice based on the body. A research framework understood as a cumulative process of contextualisation and reflection, training and exchange.
L’animal a l’esquena aims to reflect the current need of contemporary arts practice to define a critical framework through the presence of different voices and visions, in order to seek a change of values in relation to visuality, textuality, identity and corporeality. L’animal a l’esquena constituted as a «temporary refuge» in which diversity is recognised and accepted.